Dreams

Al llarg de la història, les diferents cultures han estat vinculades a religions que els han servit per intentar trobar sentit a les incògnites de la vida humana i permetre viure en concòrdia. Ara bé, també han generat una intolerància  cap a les altres creences que ha estat motiu d’infinitat de conflictes.

La cita de Jonathan Swift: “Tenim prou religió per odiar-nos, però no suficient per estimar-nos”, reclama un major protagonisme de la religió entesa en el seu sentit positiu. Si entenem aquesta abundància no en qualitat, sinó en quantitat i radicalitat, és quan es confirma la primera part de la frase, ja que la multitud de creences al llarg del temps amb els seus postulats dogmàtics, han afavorit més els conflictes que no pas l’entesa. Als territoris Palestins, per exemple, la confluència de les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islamisme han generat una violència extrema durant molts anys fins a l’actualitat.

Tant la gran diversitat de creences, com els seus postulats han provocat tensions entre els grups humans, però tanmateix, també han permès establir una consciència interior que dóna sentit a l’existència. Les paraules de Mahatma Gandhi: “La veu interior em diu que segueixi combatent contra el món sencer, encara que em trobi sol. Em diu que no tingui por a aquest món sinó que avanci duent en mi sols el temor a Déu”, encara que provinguin del gran portaveu de la no-violència, no semblen dir gaire bé res a favor de la estimació que reclama Swift; però sí ajuden a adoptar la fermesa necessària que ens aporta el sentiment religiós, encara que això ens porti a “combatre amb el món sencer”. És probable que aquesta determinació hagi permès la perdurabilitat del ésser humà al llarg de tants mil·lennis, malgrat no s’hagi arribat mai a la comunió en la estimació que Swift reivindica.

Així doncs, la funcionalitat de la religió, que hauria de dur a una harmonia de l’home amb si mateix i amb els demés gràcies a la transcendència; resulta ser precisament el motiu que el porta a la desavinença, però potser també, paradoxalment, a la seva subsistència.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s