Dreams

Al llarg de la història, les diferents cultures han estat vinculades a religions que els han servit per intentar trobar sentit a les incògnites de la vida humana i permetre viure en concòrdia. Ara bé, també han generat una intolerància  cap a les altres creences que ha estat motiu d’infinitat de conflictes.

La cita de Jonathan Swift: “Tenim prou religió per odiar-nos, però no suficient per estimar-nos”, reclama un major protagonisme de la religió entesa en el seu sentit positiu. Si entenem aquesta abundància no en qualitat, sinó en quantitat i radicalitat, és quan es confirma la primera part de la frase, ja que la multitud de creences al llarg del temps amb els seus postulats dogmàtics, han afavorit més els conflictes que no pas l’entesa. Als territoris Palestins, per exemple, la confluència de les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islamisme han generat una violència extrema durant molts anys fins a l’actualitat.

Tant la gran diversitat de creences, com els seus postulats han provocat tensions entre els grups humans, però tanmateix, també han permès establir una consciència interior que dóna sentit a l’existència. Les paraules de Mahatma Gandhi: “La veu interior em diu que segueixi combatent contra el món sencer, encara que em trobi sol. Em diu que no tingui por a aquest món sinó que avanci duent en mi sols el temor a Déu”, encara que provinguin del gran portaveu de la no-violència, no semblen dir gaire bé res a favor de la estimació que reclama Swift; però sí ajuden a adoptar la fermesa necessària que ens aporta el sentiment religiós, encara que això ens porti a “combatre amb el món sencer”. És probable que aquesta determinació hagi permès la perdurabilitat del ésser humà al llarg de tants mil·lennis, malgrat no s’hagi arribat mai a la comunió en la estimació que Swift reivindica.

Així doncs, la funcionalitat de la religió, que hauria de dur a una harmonia de l’home amb si mateix i amb els demés gràcies a la transcendència; resulta ser precisament el motiu que el porta a la desavinença, però potser també, paradoxalment, a la seva subsistència.

How do I know what I know?

La realitat és quelcom inabastable. La nostra ignorància sobre el que ens envolta és immensa, però tot i així, aprenem i descobrim cada cop més gràcies a la curiositat que ens caracteritza.

Aquesta branca de la filosofia s’anomena epistemologia i ens permet intentar saber l’origen, el mètode i els límits del coneixement. Ara bé, aquesta utopia només provoca que ens sentim més ignorants, ja que el coneixement no es pot determinar. Cadascú coneix una realitat i s’aferra a ella independentment que sigui certa o falsa, ja que mai es pot arribar a una veritat absoluta. És per això que el que experimenta una persona és subjectiu, diferent del que els altres puguin percebre.

Imaginem, per exemple, que dos individus tenen opinions oposades sobre la típica percepció de si el got està mig buit o mig ple. Ambdós tenen raó, així que la veritat depèn de la perspectiva del qui ho observa i per tant, la veritat és relativa. Si una cosa resulta certa per algú pot ser falsa per a un altre i és per això, que s’ha de rebutjar l’existència de definicions absolutes.

Com afirma Protàgores al segle V aC, “l’home és la mesura de totes les coses” perquè l’home li dóna sentit al món i a la seva pròpia existència. A partir de les percepcions podem generar el nostre coneixement i a base de l’experiència anar-lo modificant i ampliant. No obstant, les diferents perspectives només seran vàlides en un particular context i són inservibles en una altra època.

En definitiva, el fet de no poder definir la realitat igual per a tots esdevé un martiri per a la nostra societat que per mitjà de la ciència, el mètode més objectiu per a entendre el món, aspira a poder incrementar els coneixements. És banal, doncs, plantejar-se incògnites sobre temes relacionats amb la metafísica, si bé amb prou feines podem resoldre els dubtes més quotidians.

The forgotten side

“Sapere aude” Horacio

La paradoja del conocimiento es que cuando más sabes de un tema, más dudas te despierta. La actitud crítica y la reflexión permanente son la base para emprender un pensamiento filosófico ya que a menudo nos dejamos influir por los prejuicios creados por la sociedad.

Aunque parezca una utopía, desprenderse del sentido común y abordar lo que nos rodea con un pensamiento racional nos ayudará a entender más objetivamente el mundo en el que vivimos. Para Freud, intentar comprender mediante la razón es banal y una pérdida de tiempo, si bien nuestro inconsciente toma la mayoría de las acciones de nuestro organismo.

No es tarea fácil convertirse en un amante de la sabiduría, pues resulta poco práctico en la sociedad montada actualmente, pero atreverse a pensar es el camino hacia una mente más abierta y tolerante que podrá descifrar lo que se esconde detrás de la verdades dogmáticas.

Beginning of a new perspective

La vida debe de ser algo efímero y eterno a la vez. Todos perduramos un cierto tiempo en este misterioso y desconocido mundo, donde los defectos, carencias e injusticias forman parte del equilibrio de la vida. Pero alguien puede afirmar qué pasará cuando no estemos? Es más, cómo podemos entender que convivimos juntos y al cabo de un tiempo todos acabamos en las mismas? Hay lugar en nuestra mente para contradecir lo que nos dice el sentido común y llegar a filosofar? Pues bien todos lo hacemos, aunque casi siempre inconscientemente.

Tenemos que cambiar. Gozamos de ser una especie llena de curiosidad y es nuestro deber afrontar nuestras dudas. Muchos llevan haciéndolo durante décadas, pero exclusivamente personajes interesados y entregados a esta rama han podido pasar a la historia. Pero no nos preocupemos del pasado, pues ya es inalcanzable. Ahora bien, echar una vista atrás puede proporcionarnos el impulso para seguir adelante.

Es por ello, que esta enigmática bitácora quiera proponer dudas sobre la existencia, conduciéndonos hacia la deriva necesaria de la ignorancia. Y es que “…el hombre no es más que un junco, el más débil de la naturaleza; pero un junco que piensa” Blaise Pascal.